■ escarlata

Etimologia: de l’hispanoàrab ʾiškirlâṭa, íd., de l’ant. siqirlâṭ, alteració de l’àr. siqillâṭ ‘seda amb brocats d’or’, del gr. bizantí sigillãtos ‘teixit amb marques’, del ll. textum sigillatum ‘teixit segellat’ 1a font: s. XIII, Desclot
  1. femení antigament indústria tèxtil Tela de seda brocada tenyida amb un colorant extret de la cotxinilla.
  2. masculí colorants Matèria colorant d’un color vermell viu amb un punt de groc, que hom extreu de la cotxinilla de l’espècie Coccus ilicis.
  3. adjectiu invariable i masculí Del color de l’escarlata. Una cinta escarlata. Per a pintar això necessitarem el groc, el verd i l’escarlata.