■ escarritx

Etimologia: d’origen onomatopeic 1a font: c. 1865
    masculí
    1. Cruixit de les dents en fregar les de dalt amb les de baix.
    2. per extensió Soroll aspre. La clau era rovellada i girava dins el pany amb escarritx.
  2. dialectal Esquitx.