■ escolta1

Etimologia: de escoltar 1a font: s. XIV, Jaume I
    femení
    1. Acció d’escoltar, de fer l’aguait.
    2. donar escolta (a algú) Prestar atenció, crèdit, al que diu.
    3. estar a les escoltes Estar atent a collir allò que es diu.
  2. marina de guerra Mètode de detecció i observació de l’enemic per mitjà de diversos procediments de captació del so.
  3. tàctica Persona posada o tramesa a un lloc per escoltar allò que hom parla, per espiar o descobrir l’enemic, etc.
  4. escolta telefònica dret penal Intercepció d’una comunicació telefònica utilitzant artificis tècnics d’escolta, transmissió, enregistrament o reproducció del so.



    5. Vegeu també:
    escolta2