■ escuixar

Partició sil·làbica: es_cui_xar
Etimologia: de cuixa
    verb
    1. transitiu Trencar una cuixa, o les cuixes. Escuixar un pollastre rostit.
    2. pronominal Fer-se mal a l’entrecuix eixancarrant-se violentament.
  2. transitiu per analogia Partir una cosa pel punt on és unida amb una altra. Escuixar una branca.