■ escuraorelles

Partició sil·làbica: es_cu_ra_o_re_lles
Etimologia: de escurar i orella 1a font: 1575, DPou.
masculí Estri consistent en una petita espàtula o cullereta, en una tija proveïda d’un petit manyoc de cotó fluix, etc., que serveix per a treure el cerumen de les orelles.