■ esgambi

Etimologia: der. de esgambar, que ho és de gamba1, variant de cama, potser a través d’unes formes dial. esgambellar, esgambillar ‘desballestar, escampar’, resultat d’un encreuament de esgavellar i esgarriar1, que explicaria la -i 1a font: s. XX, V. Català
    masculí
  1. Esbarjo.
  2. Lloc esbarjós.