■ esmena

Etimologia: de esmenar 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Acció d’esmenar o d’esmenar-se;
    2. l’efecte. Tenir propòsits d’esmena. Un escrit ple d’esmenes.
    3. no tenir esmena No canviar de conducta tot i els càstigs, els fracassos, etc.; ésser incorregible. Aquesta criatura no té esmena, sempre està dient mentides.
  2. especialment Reparació a un tort. Fer penitència en esmena d’un pecat.
  3. agricultura i jardineria Substància mineral o orgànica que hom incorpora al sòl amb la finalitat de millorar-ne les propietats físiques, químiques i biològiques. Esmena húmica, calcària, orgànica.
  4. dret
    1. Proposta de modificació en un projecte o proposició de llei en un text parlamentari.
    2. Proposta de modificació d’un text legal, d’un dictamen, d’un informe o d’un document semblant.
    3. En un escrit, rectificació perceptible d’errors materials, la qual ha d’ésser salvada al final.
  5. història del dret Paga o composició en satisfacció d’un dany comès o d’una infracció.