■ esmerilar

Etimologia: de esmeril 1a font: c. 1390
    verb transitiu
  1. tecnologia
    1. Polir una superfície amb esmeril.
    2. Rectificar les guarnicions de les cardes per retornar llur punta a les pues desgastades.
  2. adoberia Sotmetre (una pell o un cuir) a esmerilament.