■ esmorrar

Etimologia: de morro
    verb
  1. transitiu Rompre la cara (a algú), inflar-li els morros.
  2. pronominal
    1. Caure o topar de morros, de cara, trencar-se el nas.
    2. per extensió Despuntar-se, esdentar-se, una eina. La serra s’ha esmorrat.