■ espectrometria

Partició sil·làbica: es_pec_tro_me_tri_a
Etimologia: de espectro- i -metria
    femení
  1. astronomia, física i química Estudi dels espectres mitjançant un espectròmetre.
  2. espectrometria d’absorció atòmica química analítica Tècnica d’anàlisi química elemental quantitativa basada en la mesura de l’energia radiant absorbida per un element vaporitzat en una flama irradiada per llum estrictament monocromàtica de la longitud d’ona corresponent a la radiació de ressonància d’aquell element.