■ espiracle

Etimologia: del ll. spiracŭlum ‘obertura, respirador’
    masculí anatomia animal
  1. Cadascun dels orificis de caràcter respiratori que presenten els peixos condrictis darrere cada ull.
  2. Cadascun dels orificis que, en els cetacis, posen en comunicació la cavitat nasal amb l’exterior i pels quals entra l’aire atmosfèric i surt l’aire expirat, sovint en forma de vapor.
  3. Cadascun dels orificis respiratoris de diversos artròpodes que posen en comunicació l’exterior amb l’aparell traqueal o pseudopulmonar interns.
  4. Cadascun dels orificis que serveix per a la sortida de l’aigua que mulla les brànquies de les larves dels amfibis anurs.