■ espiritualisme

Partició sil·làbica: es_pi_ri_tu_a_lis_me
Etimologia: de espiritual
    masculí
  1. psicologia Doctrina que afirma la primacia de l’esperit en l’explicació de les funcions psíquiques.
  2. filosofia Doctrina segons la qual l’esperit és el darrer substrat del món.