■ esqueixalat
| | esqueixalada

Partició sil·làbica: es_quei_xa_lat
Etimologia: de esqueixalar 1a font: 1803, DEst.
    adjectiu
  1. Dit d’aquell que ha perdut els seus queixals o una part d’ells.
  2. per analogia Dit d’un mur, una torre, etc., que la caiguda d’algunes de les seves pedres fa semblar una mandíbula esqueixalada.