■ esquitllar-se

Etimologia: d’origen incert, probablement del germ. gòt.*usquillan ‘rajar, escolar-se’ 1a font: 1460
    verb pronominal
  1. Lliscar alguna cosa separant-se de l’indret on hom volia aplicar-la, clavar-la, etc.
    1. Passar per algun indret esquivant la vigilància d’algú, tractant de no ésser vist, etc.
    2. Escapolir-se.