■ estabilient

Partició sil·làbica: es_ta_bi_li_ent
Etimologia: del ll. stabiliens, -ntis, participi pres. de stabilīre ‘mantenir sòlidament’
masculí i femení dret català Propietari d’un bé immoble donat en emfiteusi que resta després de la seva constitució com a propietari o senyor directe, o com a titular d’un dret real de gaudiment sobre aquest bé. És anomenat també censalista o senyor directe.