■ estabilitat

Etimologia: del ll. stabilĭtas, -ātis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Qualitat d’estable2.
  2. aeronàutica Tendència d’una aeronau a recobrar una condició de vol quan ha sofert una pertorbació que l’ha allunyada de tal condició.
  3. alimentació, indústries alimentàries Període de temps durant el qual un aliment manté una qualitat satisfactòria.
  4. economia Situació d’un sistema econòmic en el qual les condicions d’equilibri són consistents.
  5. explosius Resistència d’una substància explosiva a sofrir una deflagració o una explosió espontània deguda a un augment de la pressió de la temperatura o als efectes dels productes de la descomposició del mateix explosiu.
  6. hidràulica Propietat d’un cos en flotació de retornar a la seva posició d’equilibri quan ha estat separat d’aquesta per alguna causa externa.
  7. mecànica Facultat d’un sistema material de mantenir-se en equilibri o tornar a l’estat d’equilibri quan actuen forces que tendeixen a allunyar-l’en.
  8. meteorologia Superposició regular de les capes atmosfèriques en ordre decreixent de densitats.
  9. química
    1. Qualitat d’una substància de conservar les seves propietats en el temps, sotmesa a condicions més o menys desfavorables.
    2. Qualitat d’una substància de resistir-se a reaccionar amb una altra o a descompondre’s i de conservar la seva estructura química.