■ estacionari
| | estacionària

Partició sil·làbica: es_ta_ci_o_na_ri
Etimologia: de estacionar
    adjectiu
    1. Que no canvia d’estat o condició, que no millora ni empitjora. El malalt es troba en una fase estacionària. El temps es manté estacionari.
    2. astronomia Dit del planeta aparentment parat en la seva òrbita pel fenomen de l’estació dels planetes.
  2. estat estacionari economia Caracterització tècnica d’un sistema econòmic que ha arribat al límit del seu procés de creixement.