■ estatge

Homòfon: estatja
Etimologia: de estar 1a font: s. XIV, Jaume I
    masculí
    1. Habitació, lloc on hom s’està.
    2. dret català Dret d’habitació que, a Mallorca, acostuma a reservar-se el donant o a constituir, el testador, a favor del cònjuge o bé del fill, del germà o d’una altra persona fadrina.
  2. estratigrafia Unitat cronoestratigràfica de rang inferior a la sèrie i superior a la cronozona. Hom l’anomena també pis estratigràfic.
  3. geobotànica Cadascun dels diversos tipus de vegetació i de paisatge que se superposen en una regió de muntanya a conseqüència dels canvis de clima que es produeixen amb l’altitud, especialment per la disminució de la temperatura.