■ estatuari
| | estatuària

Partició sil·làbica: es_ta_tu_a_ri
Etimologia: del ll. statuarius, íd.
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a les estàtues.
    2. Que serveix per a fer estàtues, destinat a fer estàtues. Marbre estatuari.
  2. masculí i femení Persona que fa estàtues.
  3. femení Art de fer estàtues.