■ estatuir

Partició sil·làbica: es_ta_tu_ir
Etimologia: del ll. statuĕre, íd. (v.constituir) 1a font: 1344, Ord. P. III
verb transitiu Establir, ordenar, especialment allò que ha de regir les persones o les coses, en un cos social, en un afer, etc.