■ estigma

Etimologia: del ll. stĭgma, -ătis ‘empremta de ferro roent’, i aquest, del gr. stígma ‘picada d’insecte; empremta de ferro roent; tatuatge’, der. de stízo ‘marcar una empremta’ 1a font: 1839, DLab.
    masculí
    1. Senyal o marca indeleble.
    2. Marca feta amb ferro roent com a signe visible d’infàmia o esclavatge.
    3. figuradament Senyal d’infàmia, de baixesa moral, de capteniment deshonrós. El capteniment d’aquesta noia és un estigma per a tota la família.
    4. cristianisme Senyal de les plagues en el cos de Jesucrist.
    5. cristianisme Senyal de les plagues aparegut miraculosament en el cos d’alguns sants.
  2. botànica
    1. Part apical del carpel encarregada de rebre el pol·len.
    2. Taca ocular, de color taronja viu, formada per corpuscles arrodonits rics en carotens, situada a la part anterior del plast, que presenten moltes espècies d’algues del fílum dels euglenòfits.
  3. entomologia Cadascun dels orificis respiratoris dels aràcnids, els insectes i els miriàpodes.
  4. patologia
    1. Símptoma o signe morbós persistent característic d’una determinada malaltia.
    2. Taca, cicatriu o impressió a la pell.