■ estimulació

Partició sil·làbica: es_ti_mu_la_ci_ó
Etimologia: del ll. stimulatio, -ōnis, íd.
    femení
    1. Acció d’estimular;
    2. l’efecte.
  2. fisiologia Excitació de l’activitat funcional d’un òrgan o un teixit per mitjans elèctrics, mecànics, tèrmics, químics, etc.
  3. estimulació precoç pedagogia Educació primerenca destinada a obtenir el major desenvolupament possible d’infants amb trastorns en el seu desenvolupament.