■ estornell

Etimologia: del ll. vg. *sturnĕllus, dimin. del ll. stŭrnus, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. ornitologia Nom d’alguns ocells de l’ordre dels passeriformes que pertanyen a diversos gèneres, com Gracula, Lamprotornis, Spreo i Sturnus, de bec fort i punxegut i plomatge fosc amb reflexos metàl·lics. Cal destacar-ne l’estornell negre (Sturnus unicolor), l’estornell rosat (Sturnus roseus) i l’estornell vulgar (Sturnus vulgaris).
  2. figuradament
    1. Persona eixerida, molt desperta i alhora esvalotada. Ésser un bon estornell. Tenir la vivor de l’estornell.
    2. cap d’estornell Persona que obra sense reflexió.