■ estotjar

Etimologia: del ll. vg. *stŭdĭāre, íd., der. de studium ‘esforç, aplicació, zel’, ant. estojar 1a font: s. XIII
    verb transitiu
  1. Desar, guardar, en un estoig o en un altre lloc resguardat. Estotjar les armes.
    1. Contenir, guardar, un receptacle, alguna cosa en el seu interior.
    2. figuradament El seu pit estotja un ressentiment i un odi mortals.