■ estrebar

Etimologia: de estrep 1a font: s. XIV, Eiximenis
    verb
  1. intransitiu antigament Descansar el pes d’una cosa sobre una altra.
  2. transitiu
    1. Estirar amb força i sobtadament, fer una estrebada.
    2. usat absolutament El cavall, estrebant, va arrencar la soca.