■ etmoide

Partició sil·làbica: et_moi_de
Etimologia: del gr. ēthmoeidḗs ‘en forma de garbell’ 1a font: 1917, DOrt.
masculí anatomia animal Os curt i compacte, central, imparell i simètric, situat a l’escotadura etmoidal del frontal i davant l’esfenoide.