■ eventual

Partició sil·làbica: e_ven_tu_al
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. eventus ‘esdeveniment’ 1a font: 1888, DLab.
    adjectiu
  1. Que tan bé pot ésser o esdevenir-se com no.
  2. Que depèn d’una circumstància incerta, conjectural.
    1. dret Dit de cadascun dels drets o les justificacions annexos a l’exercici d’un càrrec fora de la dotació fixa.
    2. Dit del fons destinat en algunes oficines a despeses accidentals.
  4. dret del treball
    1. Dit del contracte de treball pactat per a la realització de feines extraordinàries i de durada limitada.
    2. Dit del treballador contractat sota la modalitat de contracte eventual i que cessa en el treball en acabar la tasca extraordinària per a la qual fou contractat.