■ evolutiu
| | evolutiva

Partició sil·làbica: e_vo_lu_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. evolutus, -a, -um, participi de evolvĕre ‘desenvolupar’ 1a font: 1868, DLCo.
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a l’evolució o al desenvolupament.
  2. Que tendeix a provocar una evolució.