■ exactor

Partició sil·làbica: ex_ac_tor
Etimologia: del ll. exactor, -ōris, íd.
    masculí
  1. dret Cobrador o recaptador de tributs o imposts.
  2. dret romà
    1. Agent encarregat de cobrar els imposts als particulars o les contribucions d’una província o d’una ciutat.
    2. Funcionari que tenia cura de la fabricació de monedes imperials.
    3. Agent que vigilava els treballs públics i feia complir determinades penes.
  3. exactor del general història Oficial de la generalitat que tenia cura de la liquidació dels deutes a aquesta corporació.