■ exaltat
| | exaltada

Partició sil·làbica: ex_al_tat
Etimologia: del ll. exaltatus, -a, -um, íd.
  1. adjectiu Fortament excitat per una passió. Estava tan exaltat, que parlava tot sol.
  2. adjectiu i masculí i femení Que fàcilment s’exalta, que sempre està en un estat d’exaltació.
  3. masculí plural història A l’estat espanyol, denominació donada, al començament del segle XIX, als liberals més radicals.