■ excursionista

Partició sil·làbica: ex_cur_si_o_nis_ta
Etimologia: de excursió 1a font: 1878
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’excursionisme.
  2. masculí i femení
    1. Persona que fa una excursió.
    2. Persona que practica l’excursionisme.