■ executor | executora

Etimologia: del b. ll. exsecutor, -ōris, íd. 1a font: 1696, DLac.
  1. adjectiu i masculí i femení Que executa.
  2. masculí antigament dret Persona o ministre que practicava una execució i un cobrament per ordre del jutge.
  3. executor de la justícia dret penal Botxí.
  4. executor testamentari (o simplement testamentari masculí i femení) dret Marmessor.