■ exèrcit

Etimologia: del ll. exercĭtus, -us, íd., és a dir ‘cos de gent entrenada’ 1a font: c. 1460
    masculí
  1. organització militar
    1. Conjunt de les forces armades d’un estat.
    2. Cadascuna de les dues o tres organitzacions que componen les forces armades d’un estat; la divisió més usual és la que comprèn l’exèrcit de terra, l’exèrcit de l’aire i l’armada.
    3. per extensió Exèrcit de terra.
    4. En l’exèrcit de terra, unitat superior que és la més completa tàcticament i logísticament, i que és composta de cossos de l’exèrcit, divisions, brigades intendents i diverses unitats de les armes i dels serveis.
    5. Conjunt de caps i oficials que constitueixen la jerarquia militar.
  2. per extensió Gran munió. Hi pul·lulava un exèrcit de captaires. Un exèrcit de formigues.
  3. exèrcit industrial de reserva economia Volum de mà d’obra que el procés de producció manté en desocupació per evitar la puja de salaris per sobre del nivell de subsistència.