■ existencialisme

Partició sil·làbica: e_xis_ten_ci_a_lis_me
Etimologia: de existencial
    masculí filosofia
  1. Moviment filosòfic que hom pot caracteritzar, més enllà de la diversitat de formes en què es manifesta, per l’afirmació que l’existència és prèvia, almenys ontològicament, a l’essència.
  2. per extensió Actitud filosòfica en virtut de la qual hom dona primacia a l’existència per damunt de l’essència o subratlla l’aspecte existencial com a complement necessari de l’aspecte essencial.