■ expressiu
| | expressiva

Partició sil·làbica: ex_pres_siu
Etimologia: del b. ll. expressivus, -a, -um, íd. 1a font: 1696, DLac.
    adjectiu
  1. Que expressa vivament, clarament, els pensaments, els afectes. Té una cara, una fisonomia, molt expressiva. Una paraula, una mirada, expressiva.
  2. accent expressiu lingüística Accent que cau damunt una síl·laba i que, augmentant-ne la intensitat i normalment la durada i l’altura, posa en relleu el mot al qual pertany.
  3. funció expressiva lingüística Funció per mitjà de la qual aquell qui parla manifesta el seu estat d’ànim i les seves emocions.
  4. tret expressiu fonètica, fonologia Característica fònica que dona un èmfasi relatiu a diverses parts de l’enunciat i, alhora, suggereix una actitud emocional del parlant.