■ expulsor | expulsora

Etimologia: del ll. expulsor, -ōris, íd. 1a font: 1696, DLac.
  1. adjectiu Que expel·leix.
  2. adjectiu armament
    1. Dit del mecanisme d’una arma de foc que expel·leix automàticament el casquet del projectil disparat.
    2. per extensió Dit de l’escopeta de caça proveïda de mecanisme expulsor.
  3. masculí tecnologia Dispositiu de les màquines eina, emmotlladores, etc., que expel·leix la peça un cop acabada l’operació.