■ extenuar

Partició sil·làbica: ex_te_nu_ar
Etimologia: del ll. extenuare, íd. 1a font: 1696, DLac.
    verb
  1. transitiu Afeblir les forces, exhaurir-les. Aquesta feina m’ha ben extenuat.
  2. pronominal Extenuar-se de fatiga.