■ exterioritat

Partició sil·làbica: ex_te_ri_o_ri_tat
Etimologia: de exterior 1a font: 1839, DLab.
    femení
  1. Qualitat d’exterior o d’exterioritzat.
  2. especialment
    1. Demostració amb què hom simula un afecte.
    2. Honor, aparell, etc., de pura cerimònia, de mera ostentació.