■ extracció

Partició sil·làbica: ex_trac_ci_ó
Etimologia: del b. ll. extractio, -ōnis, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení
    1. Acció d’extreure;
    2. l’efecte. L’extracció d’una essència d’un vegetal.
    3. matemàtiques Càlcul de l’arrel d’un nombre. Extracció de l’arrel cúbica de 2.
    4. mineria Acció de treure a la superfície els minerals obtinguts en una mina.
    5. servitud d’extracció d’aigua dret Servitud que grava un predi a favor d’un altre el propietari del qual pot extreure aigua d’aquell en benefici propi.
  2. cirurgia Operació quirúrgica consistent a retirar, separar o arrencar un cos estrany o una substància patològica, o bé un òrgan malalt o lesionat, o una part d’aquest.
  3. electrònica i mecànica quàntica Emissió secundària d’electrons produïda per l’impacte d’un electró primari incident.
  4. química industrial i química analítica Procés de transferències de matèria entre dues fases immiscibles basat en les diferències de solubilitat de les substàncies, que permet la separació de mescles sòlides, líquides o dissoltes mitjançant llur tractament amb un solvent.
  5. Origen territorial o social d’una persona. En aquest barri hi viu gent de baixa extracció.