■ extractiu | extractiva

Partició sil·làbica: ex_trac_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. extractus, -a, -um, participi de extrahĕre ‘extreure’ 1a font: s. XIV, Alcoatí
    adjectiu
  1. Que serveix per a extreure.
  2. economia Que té per objecte l’extracció de productes. La mineria és una activitat extractiva.