■ extravagar

Etimologia: de extra- i vagar2 1a font: 1696, DLac.
    verb intransitiu
    1. Apartar-se algú del seu camí.
    2. especialment i figuradament Deixar-se anar a digressions.
  2. Dir, fer, coses extravagants.
  3. Desvariejar.