■ factitiu
| | factitiva

Partició sil·làbica: fac_ti_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. factitatus, -a, -um, participi de factitare ‘fer sovint, habitualment’, freqüentatiu de facĕre ‘fer’
adjectiu lingüística Causatiu.