■ fautor
| | fautora

Partició sil·làbica: fau_tor
Etimologia: del ll. fautor, -ōris, íd. 1a font: 1505
    masculí i femení
  1. Persona que obra a favor d’algú o d’alguna cosa, que hi coopera.
  2. especialment
    1. dret Còmplice en un acte censurable.
    2. història del dret català Als segles XIII-XVIII, coautor, còmplice o encobridor d’un delicte.