■ feixurar

Partició sil·làbica: fei_xu_rar
Etimologia: del b. ll. fixoriare, der. d’un fixorium, de fixum (fictum), participi de figĕre ‘clavar’ 1a font: s. XIV, Torcimany
verb transitiu dret català Posar fites per senyalar la delimitació d’una finca o un territori més extens.