■ flac | flaca

Etimologia: del ll. flaccus, -a, -um ‘fluix, flàccid’ 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu De poques carns; magre. Estar flac.
    1. adjectiu Sense força, sense vigor, sense ànims; feble. Flac de cames. Flac de cap. Flac de memòria. L’home és flac i sovint cedeix a la temptació. Un puntal flac. Una branca flaca. Un argument flac.
    2. masculí Part flaca d’una cosa, allò en què algú o alguna cosa flaqueja.
    3. femení Debilitat, inclinació. Llegir és la seva flaca.
  3. adjectiu i masculí indústria surera Dit del suro, tap o carrac de poca qualitat.