■ fondue*

Pronúncia: fondí
Etimologia: mot fr., ‘fosa’, participi fem. de fondre, substantivat, en aquest sentit, mot dialectal de la Suïssa francesa
    femení gastronomia
  1. Plat d’origen suís fet amb formatge barrejat amb vi blanc, que es manté fos en un recipient en què, servit a taula sobre un fogonet, els comensals suquen bocins de pa.
  2. ‘fondue’ de carn Plat a base de carn tallada a daus, que hom cou en oli mantingut calent en el cassó d’una fondue i que hom consumeix acompanyada de salses i de condiments diversos.
  3. joc de ‘fondue’ Conjunt d’estris emprats en la preparació i la consumició d’una fondue format per un cassó (de terrissa o metàl·lic), un fogonet d’esperit de vi i una sèrie de forquilles llargues de dues puntes i de mànec aïllant.