■ fonedor
| | fonedora

Etimologia: de fondre 1a font: 1285
  1. adjectiu Que fon.
    1. masculí història El qui fabricava peces d’artilleria.
    2. masculí i femení oficis manuals Persona que es dedica al treball del metall pel procediment de fosa.
    3. fonedor de lletres El qui té per ofici de fondre les lletres de plom a la impremta.
  3. màquina fonedora (o simplement fonedora f)
    1. tecnologia Màquina emprada per a fondre metalls.
    2. arts gràfiques Màquina destinada a la fosa de tipus d’impremta, filets, llengots, etc.