■ fonografia

Partició sil·làbica: fo_no_gra_fi_a
Etimologia: de fono- i -grafia
    femení fonètica, fonologia
  1. Descripció de la veu humana, dels sons del llenguatge, amb referència especial a llur representació fonètica.
  2. Mètode emprat a la darreria del segle XIX per a investigar les característiques fonètiques físiques impreses en el solc d’una gravació discogràfica.