■ forca

Etimologia: del ll. fŭrca, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. agricultura Pal amb dues o més puntes o branques en un extrem que serveix per a regirar, apilotar, etc., palla, fems, etc., agafar i carregar garbes, etc.
    2. oficis manuals Pal acabat en un extrem en dues puntes que els forners empren per a ficar la llenya dins el forn.
    3. oficis manuals Barra de fusta que per un extrem és bifurcada i que serveix als vidriers per a agafar i transportar peces que tinguin coll.
    1. dret penal Instrument consistent en dos pals clavats al sòl o sobre una tarima amb un altre pal travesser a la part superior, o bé en dos pals en forma de 7 o de T, en el qual hom penjava els condemnats a mort.
    2. història del dret Pal amb dues puntes i un travesser que hom ajustava al coll del reu al qual volia causar afront, el qual era passejat pel botxí o el saig pels carrers i les places de la població.
  3. a la quinta forca Molt lluny. S’estan a la quinta forca. Ves-te’n a la quinta forca!
  4. passar per les forques caudines figuradament Ésser obligat a suportar unes condicions humiliants.