■ freixura

Partició sil·làbica: frei_xu_ra
Etimologia: d’origen incert, però probablement ll. td. frixūra ‘freginat’, der. de frigĕre ‘fregir’ 1a font: 1262
    femení anatomia animal
  1. Entranyes, especialment pulmons.
  2. treure la freixura per la boca figuradament Esfreixurar-se.